Gairebé aturem els alemanys... (gairebé)
La victòria estava gairebé cantada, però a l'hora de la veritat la nostra artilleria no va fer la feina que devia, i l'heroica infanteria va ser literalment massacrada pel foc enemic, malgrat els seus èxits inicials... El plantejament soviètic va ser molt bonic, en la meva opinió, i n'estic força content. Va ser tot un èxit aconseguir un 3-4, tot i l'enorme diferència de potencial de foc i la cruixidora superioritat tècnica dels combatents alemanys.
Vam desplegar un batalló d'infanteria (2 companyies de 2 seccions cadascuna, tots ben armats amb fusells i MGs, i una companyia de 2 canonets anti-tanc), amb suport artiller (una bateria de 2 ZiS-3 de 76,2mm i 2 obusos de 122mm) i un HQ potent, amb 3 camions amb HMGs anti-aèries i una secció de fusells anti-tanc. En suport, tres KV-1 de la Guàrdia i una companyia de 2 seccions del NKVD (una amb SMGs i l'altra amb Maxims).
No prevèiem que hi hagués tancs del cantó alemany, així que vam disposar una ala esquerra fortament defensiva front a un eventual atac massiu amb suport blindat lleuger, amb HMGs i fusells anti-tanc que cobririen l'enorme descampat al voltant de la via de tren. El centre seria ofensiu, amb una companyia d'infanteria (1) amb suport proper dels canons anti-tanc (en ser "man packed" podien anar la mar de bé en aquell maremàgnum de runes) i la companyia del NKVD (3). En reraguarda, la bateria artillera, cobrint els carrers vora el parc i amb capacitat de bombardeig a tot arreu. L'ala dreta també seria ofensiva, amb l'altra companyia d'infanteria (2) i el suport dels KV-1, que si convenia podien bascular cap al centre.
Al principi la cosa va anar molt bé. Al centre, la companyia (1) va expulsar els teutons de l'illa de cases central i s'hi va fer forta, mentre un franc-tirador oportunament sorgit del parc mantenia a ratlla els reforços del centre alemany. A l'ala dreta, els temibles panzergrenadieren alemanys van quedar literalment clavats a terra mentre l'artilleria i (sobretot) els KV-1 fregien els seus semiorugues, cosa que va permetre que la companyia (2) avancés ràpidament cap a ells i els fes retrocedir fins expulsar-los de taula -cosa que va requerir dos assalts consecutius, però.
El NKVD, que havia avançat amb més prudència per no interferir amb el franc-tirador, va aprofitar aquell moment per travessar el parc amb el suport dels KV-1, que van començar a bascular cap a ells... La pinça estava parada, i l'objectiu alemany era a l'abast, mentre que els objectius soviètics semblaven ben protegits.
Però aleshores tot es va començar a torçar: l'artilleria russa no va aconseguir cap fita remarcable en els seus incessants bombardeigs, mentre que el piconeig incansable dels morters pesats alemanys començà a fer molt de mal a la infanteria (1), deixant-la seriosament debilitada i a mercè de l'atac en pinça de dos grups d'assalt alemanys (un dels quals va poder aixecar el cap tan bon punt el franc-tirador va haver de callar pel aps dels NKVD). Un dels KV-1 va quedar encallat al mig del parc i no hi va haver manera de treure'l en tota la partida, i un segon KV-1 va encallar-se en el moment de recolzar l'assalt del NKVD, al mateix temps que l'assalt simultani de la infanteria (3) quedava destrossat pels morters i el foc defensiu (7 esquadres enlaire d'una sola tacada).
El combat al centre esdevé aleshores una carnisseria, i la infanteria (1) comença a retrocedir, críticament malmesa; així que reintentem l'assalt per la companyia (3), mentre que un KV-1 solitari, a menys de 10cm de l'objectiu, intenta mantenir els alemanys a distància... Nou desastre: tot i estar "pinned" i mermada d'efectius, una secció alemanya destrossa l'assalt, deixant la companyia en quadre (el comissari i 2 esquadres). Mentrestant, la infanteria (1) s'ensorra definitivament, i el NKVD queda clavat a dues passes de l'objectiu. Alhora, el grup d'assalt alemany, tot i les fortes pèrdues per les HMGs i els fusells anti-tanc, aguanta i assalta l'objectiu soviètic. Durant l'assalt, el coronel rus és mort, i les seves desmoralitzades tropes es rendeixen (test de moral).
Un meritori "quasi", que, no obstant, resulta estratègicament catastròfic, doncs els alemanys s'emparen del penúltim moll que enllaça l'assetjada ciutat amb l'altra riba del Volga.
La victòria estava gairebé cantada, però a l'hora de la veritat la nostra artilleria no va fer la feina que devia, i l'heroica infanteria va ser literalment massacrada pel foc enemic, malgrat els seus èxits inicials... El plantejament soviètic va ser molt bonic, en la meva opinió, i n'estic força content. Va ser tot un èxit aconseguir un 3-4, tot i l'enorme diferència de potencial de foc i la cruixidora superioritat tècnica dels combatents alemanys.
Vam desplegar un batalló d'infanteria (2 companyies de 2 seccions cadascuna, tots ben armats amb fusells i MGs, i una companyia de 2 canonets anti-tanc), amb suport artiller (una bateria de 2 ZiS-3 de 76,2mm i 2 obusos de 122mm) i un HQ potent, amb 3 camions amb HMGs anti-aèries i una secció de fusells anti-tanc. En suport, tres KV-1 de la Guàrdia i una companyia de 2 seccions del NKVD (una amb SMGs i l'altra amb Maxims).
No prevèiem que hi hagués tancs del cantó alemany, així que vam disposar una ala esquerra fortament defensiva front a un eventual atac massiu amb suport blindat lleuger, amb HMGs i fusells anti-tanc que cobririen l'enorme descampat al voltant de la via de tren. El centre seria ofensiu, amb una companyia d'infanteria (1) amb suport proper dels canons anti-tanc (en ser "man packed" podien anar la mar de bé en aquell maremàgnum de runes) i la companyia del NKVD (3). En reraguarda, la bateria artillera, cobrint els carrers vora el parc i amb capacitat de bombardeig a tot arreu. L'ala dreta també seria ofensiva, amb l'altra companyia d'infanteria (2) i el suport dels KV-1, que si convenia podien bascular cap al centre.
Al principi la cosa va anar molt bé. Al centre, la companyia (1) va expulsar els teutons de l'illa de cases central i s'hi va fer forta, mentre un franc-tirador oportunament sorgit del parc mantenia a ratlla els reforços del centre alemany. A l'ala dreta, els temibles panzergrenadieren alemanys van quedar literalment clavats a terra mentre l'artilleria i (sobretot) els KV-1 fregien els seus semiorugues, cosa que va permetre que la companyia (2) avancés ràpidament cap a ells i els fes retrocedir fins expulsar-los de taula -cosa que va requerir dos assalts consecutius, però.
El NKVD, que havia avançat amb més prudència per no interferir amb el franc-tirador, va aprofitar aquell moment per travessar el parc amb el suport dels KV-1, que van començar a bascular cap a ells... La pinça estava parada, i l'objectiu alemany era a l'abast, mentre que els objectius soviètics semblaven ben protegits.
Però aleshores tot es va començar a torçar: l'artilleria russa no va aconseguir cap fita remarcable en els seus incessants bombardeigs, mentre que el piconeig incansable dels morters pesats alemanys començà a fer molt de mal a la infanteria (1), deixant-la seriosament debilitada i a mercè de l'atac en pinça de dos grups d'assalt alemanys (un dels quals va poder aixecar el cap tan bon punt el franc-tirador va haver de callar pel aps dels NKVD). Un dels KV-1 va quedar encallat al mig del parc i no hi va haver manera de treure'l en tota la partida, i un segon KV-1 va encallar-se en el moment de recolzar l'assalt del NKVD, al mateix temps que l'assalt simultani de la infanteria (3) quedava destrossat pels morters i el foc defensiu (7 esquadres enlaire d'una sola tacada).
El combat al centre esdevé aleshores una carnisseria, i la infanteria (1) comença a retrocedir, críticament malmesa; així que reintentem l'assalt per la companyia (3), mentre que un KV-1 solitari, a menys de 10cm de l'objectiu, intenta mantenir els alemanys a distància... Nou desastre: tot i estar "pinned" i mermada d'efectius, una secció alemanya destrossa l'assalt, deixant la companyia en quadre (el comissari i 2 esquadres). Mentrestant, la infanteria (1) s'ensorra definitivament, i el NKVD queda clavat a dues passes de l'objectiu. Alhora, el grup d'assalt alemany, tot i les fortes pèrdues per les HMGs i els fusells anti-tanc, aguanta i assalta l'objectiu soviètic. Durant l'assalt, el coronel rus és mort, i les seves desmoralitzades tropes es rendeixen (test de moral).
Un meritori "quasi", que, no obstant, resulta estratègicament catastròfic, doncs els alemanys s'emparen del penúltim moll que enllaça l'assetjada ciutat amb l'altra riba del Volga.
