-Els nostres homes no hi van poder fer res! Queien com a mosques sense ni tan sols veure l'enemic que els disparava! ...Va ser una muralla de foc, camarada. -Per un instant, el comissari de batalló Nizienko alça la mirada que mantenia acotada, només per trobar-se els acerats, gèlids ulls del Comissari General Kruixev clavats immisericordes en el seu esguard.
-Muralla de foc!? ...Bonic eufemisme per no dir que el vostre batalló, camarada, es va cagar a les calces davant l'horda nazi-feixista -replica Kruixev, sense gairebé alçar la veu. Però la contundència de les seves paraules no admet rèplica. No n'hauria d'admetre. Però el cas és que, abans i tot d'adonar-se'n, en Nizienko ja l'havia replicat:
-No és cert, camarada! -respon impulsivament el jove comissari, que empal·lideix intensament tot seguit, en adonar-se del monumental error; "massa tard, idiota!", es diu ell mateix, "hauràs d'acabar el que has començat, o encara serà pitjor". Empassant saliva, Nizienko segueix, en un to molt més suau: -cap ni un dels homes del batalló va retrocedir ni un sol pas, i ho van pagar amb la vida. No oblideu, camarada, que els dos comissaris de companyia Plekhànov i Andròpov, homes de la nostra completa confiança i reconeguts militants del PCUS, van caure també a primera línia, lluitant colze amb colze amb els nois del batalló... No, camarada, no hi hagué ni un gram de covardia entre els nostres soldats. D'això en puc donar fe.
-Doncs si els soldats es van comportar com calia, com dieu, com s'explica aquesta ensulsiada? Tan incompetentment comanats estaven? -En Nizienko respira alleujat; tot i que el to de veu d'en Kruixev espetega com un fuet, les seves paraules deixen entendre que accepta els seus arguments, almenys d'entrada. Una mica més tranquil, es permet el luxe de reflexionar uns instants abans de respondre: -Crec que no, camarada comissari. Tot i que l'estratègia militar no és el meu fort, jo m'aventuraria a dir que el coronel Kerensky va fer un plantejament correcte. I de fet al començament va funcionar: tot i l'intens bombardeig enemic, els nostres artillers van deixar fora de combat els blindats enemics, i la companyia blindada va ser correctament dirigida per colpejar el flanc més dèbil dels hitlerites, però...
Tot d'una, Kruixev el talla en sec: -Però?
-...però potser era molt agosarada, massa per al poder de foc enemic -Kruixev enarca una cella; Nizienko és conscient del perill que entranyen les paraules que haurà de dir, però no temps per a pensar-hi, i ho deixa anar tal com li raja: -Vull dir... que... potser hi hagué massa preocupació per les conseqüències polítiques de mostrar-se... massa... prudent en la defensa. Potser la pressió política sobre els nostres militars està deformant la seva percepció de les situacions tàctiques, i...
-Prou, camarada Nizienko! No segueixi per aquí: el seu paper no és qüestionar les decisions dels òrgans centrals de govern! -respon el Comissari General amb duresa, tancant la conversa amb un cop de puny. Pàl·lid com un mort, en Nizienko calla, esperant-se el pitjor desenllaç. Després d'uns minuts de reflexió que li semblen eterns, per fi en Kruixev trenca l'espès silenci, parlant en veu del·liberadament lenta i pausada: -Fins ara ha retut grans serveis a la Unió Soviètica, i per això li dóno un vot de confiança; però no n'abusi. Descansi, i demà en tornarem a parlar. Pot retirar-se.
-Muralla de foc!? ...Bonic eufemisme per no dir que el vostre batalló, camarada, es va cagar a les calces davant l'horda nazi-feixista -replica Kruixev, sense gairebé alçar la veu. Però la contundència de les seves paraules no admet rèplica. No n'hauria d'admetre. Però el cas és que, abans i tot d'adonar-se'n, en Nizienko ja l'havia replicat:
-No és cert, camarada! -respon impulsivament el jove comissari, que empal·lideix intensament tot seguit, en adonar-se del monumental error; "massa tard, idiota!", es diu ell mateix, "hauràs d'acabar el que has començat, o encara serà pitjor". Empassant saliva, Nizienko segueix, en un to molt més suau: -cap ni un dels homes del batalló va retrocedir ni un sol pas, i ho van pagar amb la vida. No oblideu, camarada, que els dos comissaris de companyia Plekhànov i Andròpov, homes de la nostra completa confiança i reconeguts militants del PCUS, van caure també a primera línia, lluitant colze amb colze amb els nois del batalló... No, camarada, no hi hagué ni un gram de covardia entre els nostres soldats. D'això en puc donar fe.
-Doncs si els soldats es van comportar com calia, com dieu, com s'explica aquesta ensulsiada? Tan incompetentment comanats estaven? -En Nizienko respira alleujat; tot i que el to de veu d'en Kruixev espetega com un fuet, les seves paraules deixen entendre que accepta els seus arguments, almenys d'entrada. Una mica més tranquil, es permet el luxe de reflexionar uns instants abans de respondre: -Crec que no, camarada comissari. Tot i que l'estratègia militar no és el meu fort, jo m'aventuraria a dir que el coronel Kerensky va fer un plantejament correcte. I de fet al començament va funcionar: tot i l'intens bombardeig enemic, els nostres artillers van deixar fora de combat els blindats enemics, i la companyia blindada va ser correctament dirigida per colpejar el flanc més dèbil dels hitlerites, però...
Tot d'una, Kruixev el talla en sec: -Però?
-...però potser era molt agosarada, massa per al poder de foc enemic -Kruixev enarca una cella; Nizienko és conscient del perill que entranyen les paraules que haurà de dir, però no temps per a pensar-hi, i ho deixa anar tal com li raja: -Vull dir... que... potser hi hagué massa preocupació per les conseqüències polítiques de mostrar-se... massa... prudent en la defensa. Potser la pressió política sobre els nostres militars està deformant la seva percepció de les situacions tàctiques, i...
-Prou, camarada Nizienko! No segueixi per aquí: el seu paper no és qüestionar les decisions dels òrgans centrals de govern! -respon el Comissari General amb duresa, tancant la conversa amb un cop de puny. Pàl·lid com un mort, en Nizienko calla, esperant-se el pitjor desenllaç. Després d'uns minuts de reflexió que li semblen eterns, per fi en Kruixev trenca l'espès silenci, parlant en veu del·liberadament lenta i pausada: -Fins ara ha retut grans serveis a la Unió Soviètica, i per això li dóno un vot de confiança; però no n'abusi. Descansi, i demà en tornarem a parlar. Pot retirar-se.
0 comentaris:
Publica un comentari